Ir al contenido

Introducción a AL y Entorno

Fonaments profunds de Application Language (AL), arquitectura subjacent, i configuració avançada de VS Code i el tenant.

0lectures

En la nostra cultura DevSecOps i d'Enginyeria de Dades, és imperatiu deixar de tractar els sistemes ERP (com Dynamics 365 Business Central) com a “caixes negres” o simples interfícies web. Per extreure'n el màxim rendiment i personalitzar el sistema a nivell core, hem de descendir al nivell del codi font i comprendre'n l'arquitectura subjacent.

AL és un llenguatge de programació estructurat, declaratiu i fortament tipat. Va ser dissenyat exclusivament per Microsoft per estendre la lògica de negoci i el model de dades de Business Central (substituint l'antic C/AL).

Treballar amb AL és molt similar a treballar amb Infraestructura com a Codi (IaC) (com Terraform o Ansible). Nosaltres no modifiquem la base de dades fent clics en una interfície; nosaltres definim en arxius de text pla (.al) com volem que sigui la base de dades (Taules), la lògica (Codeunits), la interfície (Pàgines) i les APIs (Consultes).

Posteriorment, aquest codi es compila en un paquet o extensió (.app) i s'implanta al servidor. Microsoft no permet alterar el seu codi base estàndard; tota la nostra programació actua com una "capa addicional" (Extensió) que s'acobla a l'ERP.

Per programar amb eficiència, hem d'entendre com processa Business Central les nostres instruccions:

  • Capa de Dades: Per sota, tot resideix en un motor Microsoft SQL Server (en Azure SQL per a entorns Cloud).
  • Capa d'Aplicació (NST): El Navision Server Tier és el "cervell". Tradueix el nostre codi AL a consultes SQL i renderitza l'HTML/JSON que veuen els usuaris o consumeixen les APIs. Entendre això és vital per evitar sobrecarregar la memòria del NST.

3. Preparació de l'Entorn de Desenvolupament Local

Sección titulada «3. Preparación del Entorno de Desarrollo Local»

Desenvolupem en local, però compilem contra un entorn Sandbox al núvol. Aquesta és la nostra configuració base:

  1. Visual Studio Code (VS Code): El nostre entorn de desenvolupament integrat (IDE).
  2. Extensió “AL Language” (Microsoft): Proporciona el compilador, l'autocompletat (IntelliSense), les eines de depuració i la connexió al tenant.
  3. (Opcional recomanat) Extensió “AL Object Designer”: Un explorador visual molt útil per navegar per les taules base de Microsoft i descobrir com es diuen els camps estàndard.

3.2. Inicialització del Projecte (L'“Scaffolding”)

Sección titulada «3.2. Inicialización del Proyecto (El “Scaffolding”)»

Per crear un nou projecte, obrim la Paleta de Comandes de VS Code (Ctrl + Shift + P) i executem AL: Go!. L'assistent ens demanarà:

  • Una ruta local per desar el projecte.
  • La destinació de la implantació: Sempre triarem “Microsoft cloud sandbox” (MAI Production per a fases de desenvolupament).

Això ens generarà l'estructura base, incloent la carpeta oculta .vscode amb l'arxiu launch.json, i l'arxiu arrel app.json.

L'arxiu .vscode/launch.json és el nostre cordó umbilical amb el servidor de Microsoft. Una configuració laxa aquí és la principal causa d'errors de connexió i d'implantació.

Hem de configurar-lo amb una extrema precisió, evitant els valors genèrics (com default).

{
"version": "0.2.0",
"configurations": [
{
"name": "Conexión a Sandbox PORTELCORE",
"request": "launch",
"type": "al",
"environmentType": "Sandbox",
// 1. Nombre EXACTO del entorno (Sensible a mayúsculas y minúsculas)
// Esto se obtiene del Admin Center de Business Central.
"environmentName": "Sandbox-Dev",
// 2. Tenant ID: Usar el GUID alfanumérico garantiza que evitamos fallos de DNS o redirección.
"tenant": "a1b2c3d4-e5f6-7a8b-9c0d-1e2f3a4b5c6d",
// 3. Objeto de inicio: 22 es la lista de clientes. Cuando pulsemos F5, se abrirá esta pantalla.
"startupObjectId": 22,
"startupObjectType": "Page",
"breakOnError": "Default",
"launchBrowser": true,
// 4. Parámetros de Telemetría y Debugging avanzados
"enableLongRunningSqlStatements": true,
"enableSqlInformationDebugger": true
}
]
}

5. Gestió de Metadades i Dependències (app.json)

Sección titulada «5. Gestión de Metadata y Dependencias (app.json)»

L'arxiu app.json és el manifest de la nostra extensió. Defineix qui som, quina versió estem publicant i, el més crític, de què dependem.

En l'ecosistema AL, no podem compilar si no baixem prèviament els “Símbols” (les llibreries precompilades de l'ERP). El app.json indica a VS Code quina versió exacta de els símbols ha de buscar al servidor.

{
"id": "56a4f575-efca-45f3-8a35-43c3ab4c9adf",
"name": "Entradas_Salidas_AL",
"publisher": "Portelcore DevSecOps",
"version": "1.0.0.0",
"brief": "Gestión optimizada de datos y extensiones.",
// Dependencias de otras apps. Si no usamos módulos raros, dejar vacío o con lo básico.
"dependencies": [],
// EL PUNTO DE RUPTURA: La versión de "application" debe coincidir con la de nuestro Sandbox.
// Si pedimos la 27.0 y el server tiene la 25.0, todo el proyecto fallará.
"application": "25.0.0.0",
"platform": "25.0.0.0",
"runtime": "15.0", // Versión del motor de ejecución (NST).
"idRanges": [
{
"from": 50100,
"to": 50149 // Nuestro bloque de IDs reservados.
}
]
}

6. Sincronització de l'Entorn (El “Pull” de Símbols)

Sección titulada «6. Sincronización del Entorno (El “Pull” de Símbolos)»

El pas final abans d'escriure la nostra primera línia de codi és sincronitzar el nostre VS Code amb el núvol.

  1. Verifiquem que la nostra carpeta oculta .alpackages estigui buida (o creada).
  2. Llançem la comanda: Ctrl + Shift + P -> AL: Download Code (o AL: Download Symbols).
  3. El sistema ens demanarà autenticació (Device Login) mitjançant un codi al navegador. Utilitzarem les nostres credencials d'administrador.
  4. Si els arxius launch.json i app.json són correctes, veurem a la consola que es baixen paquets com Microsoft_Application.app.

La nostra màquina local ara coneix tota l'estructura de bases de dades de l'ERP. Estem a punt per programar.

  • ✓ Connectivitat: Descàrrega exitosa de símbols a la consola de VS Code (codi de sortida 0).
  • ✓ Versió: Coherència de la directiva runtime i application en app.json amb la versió activa de l'NST.
  • ✓ Autenticació: Flux de inici de sessió completat via Device Login mitjançant OAuth 2.0.